I ara què? La vaga de totes més enllà del 22o

Nosaltres cuinem, Ells descansen.
Ells embruten, Nosaltres netegem.
Nosaltres ballem, Ells assetgen.
Ells parlen, Nosaltres escoltem.
Nosaltres cuinem, Ells miren.
NOSALTRES PAREM

Això cridaven un grup de dones, lesbianes i trans disfressades d’heroïnes del quotidià amb perruques, antifaços i davantals, en una de les intervencions performàtiques que van fer durant la manifestació de la jornada de lluita del 22 d’Octubre. I aquest podria ser un resum clar del leit motive de la Vaga de Totes, una proposta que pretén crear una mobilització capaç de col·lapsar el sistema econòmic i dur a terme una vaga general on dones, lesbianes i trans siguin les principals protagonistes, incorporant el feminisme transversalment i reinventant el concepte de vaga.

La vaga de totes beu directament de la crítica feminista al treball. En la societat en que vivim concebem com a feina només aquelles activitats que són compensades amb diners, estan associades a l’espai públic i funcionen segons criteris d’èxit, poder, quantificació i acumulació capitalista. Aquest concepte de treball exclou tota la feina que suposa garantir i cuidar-se de la vida de les persones: planificar i fer les compres, cuinar, netejar, atendre les familiars que requereixen acompanyament especial (infants, persones malaltes, amb diversitat funcional o intel·lectual, gent gran, etc.), preguntar com ha anat el dia? Com estàs? Vols explicar-me alguna cosa? O donar una abraçada. Qui reconeix l’esforç de les feines que es paguen amb un somriure, un “MmmMM què bó”, o gràcies per rentar-me la samarreta (i que a vegades ni tan sols es retribueixen amb això)? Les dones hem estat, i som majoritàriament avui, les encarregades de la cura de la vida i del treball domèstic i reproductiu i ja n’estem fartes:

L’any 2011 el 93,8% dels permisos d’excedència per a la cura de les filles/fills varen ser atribuïts a les dones.

Les dones fem el 80% dels treballs no remunerats i quan treballem cobrem el 30% menys.

El 97% de contractes a temps parcial són per a dones i som el 89% de les persones ocupades a temps parcial per cuidar altres persones depenents.

Portar aquesta crítica a la pràctica, suposa, doncs, vàries coses. En primer lloc, visibilitzar i revaloritzar el treball de cures tant en l’esfera privada com en la pública. En segon lloc, reconèixer la tasca heroica que han fet les dones al llarg de la història dedicant les seves energies a la supervivència de la humanitat. I, per últim, redistribuir-lo: que cadascú, i especialment els homes, assumeixi la responsabilitat que li toca en la cura de la seva pròpia vida i de les persones del seu voltant (cuinar, netejar, comprar, planificar, etc…).

B0kZ_EYIQAIMP-OAquesta realitat que estem posant sobre la taula ha estat oblidada per les vagues, partits i sindicats clàssics, que situen l’economia formal com a eix central i que han considerat l’home assalariat i blanc com el vaguista per excel·lència. Si donem un cop d’ull a la història recent ens adonem que les dones no han sigut protagonistes d’aquests espais ja que havien estat creats pels i per als homes, que quan n’han format part se les ha invisibilitzat i, alhora, que si que han estat presents en les lluites relacionades més directament amb la vida quotidiana com Els motins del pa del gener de 1918 a Barcelona on les dones, sense permetre la participació masculina en la revolta, després d’una setmana de lluita van aconseguir rebaixar el preu d’aquest en un 30%, o la vaga de lloguers de 1931.

Volem trencar amb aquesta dinàmica i que les dones no assalariades, jubilades, aturades, treballadores de la llar, migrants, treballadores submergides, treballadores sexuals, mestresses de casa, estudiants, dones camperoles, persones trans, etc., col·lectius que tradicionalment han estat exclosos del que s’entén com a espais polítics, hi tinguin cabuda. Per fer-ho cal, d’una banda, crear nous espais i estructures que dibuixin unes maneres de fer diferents a les predominants, i de l’altra, incloure-hi l’experiència i la capacitat mobilitzadora d’organitzacions ja existents. És per això que ens organitzem a partir de grups motors als barris i pobles, creant espais de participació horitzontals, nous i oberts i del treball en xarxa amb sindicats, organitzacions i sectors existents ja mobilitzats. Cada grup motor o col·lectiu té l’autonomia per a decidir si vol ser mixte (amb homes) o no mixte (sense homes), i de si ho són les seves convocatòries. Al mateix temps que la té per articular el seu discurs i definir les seves estratègies. Des de Vaga de totes volem avançar juntes mirant un horitzò comú, amb els peus tocant a la realitat local.
Lara Mazagatos PascualUn matís important és que l’espai de coordinació de vaga de totes és únicament per a dones, lesbianes i trans. Ho hem decidit així perquè ens sembla una fòrmula que permet combinar el fet d’assegurar el protagonisme de totes aquestes que són oprimides a causa del gènere i el masclisme i crear un mobilització massiva, que canalitzi malestars, discriminacions, opresions i injustícies que ens afecten com a persones a la població en general.

Així doncs, pretenem crear un nou model de Vaga, tant en relació a les subjectes a les que interpel·la, les formes d’organització que utilitza, les reivindicacions i les formes de lluita.
La idea de la Vaga de Totes la van parir diversos espais feministes com a conseqüència de la gravetat amb què s’atempta contra els nostres drets, llibertats i dignitat a través de les diferents mesures polítiques, legals, socials i econòmiques que s’han anat aprovant i que afecten especialment a les dones, com són les reformes laborals, l’ordenança del civisme, la reforma prevista del codi penal i la llei mordaza, la insuficient dotació de la llei de dependència (a més de ser una llei pensada per la dependència enlloc de per a l’autonomia), la persecussió de les treballadores sexuals i de la venta ambulant, les ridicúles pensions de jubilació, l’augment dels preus a la universitat pública fins al doble i el triple respecte el 2009 (és a dir abans de l’aplicació del pla bolonya), els desnonaments, la repressió policial, la construcció de la MAT, etc. Així de diverses són, doncs, les nostres reivindicacions. El que totes tenen en comú es que les mirem amb les ulleres del feminisme posades.
Volem una vaga amb capacitat de desbordar les estructures que regeixen aquest sistema i desbordar el sistema productiu, de cures, de consum, de transport. Volem una mobilització on cada dona, al marge de la seva situació, trobi la manera d’expressar el seu malestar, adherir-se a aquesta lluita i crear xarxes de suport integrant la creativitat i nivells de combativitat diferent per donar cabuda a una participació més àmplia i diversa. Una recepta difícil però efectiva que ja va donar els seus resultats en la jornada de lluita del 22 d’octubre.

Una gran petita victòria: la jornada de lluita del 22-O

proxy (2)Els clàxons i el col·lapse van deixar palès que les principals entrades a la ciutat morta i al Maresme quedaven bloquejades: la N-II, a la Gran Via, la Meridiana, la Diagonal i el Paral·lel.

A Vilanova i la Geltrú es concentraren una trentena de dones davant del mercat central amb una lletra cada una que posava “Vaga de totes”, llegiren el manifest i informaren a les vianants sobre la jornada de lluita.

10644789_709886795763262_4282448399621889178_oAl Poblenou i a altres punts de Catalunya, nombrosos davantals penjats als balcons, es solidaritzaren.
Aules buides i milers d’estudiants d’institut i d’universitat manifestant-se contra la LOMCE, connectaven a peu de carrer les diferents lluites.

Al MCBA vam disfrutar d’un esmorzar fet per homes estudiants.

10417020_10152753218792299_3743588234047741166_n250 persones tallaren el carrer Provença, mentre una cinquantena hi resistia a dins, i es reapropiaven de l’espai penjant-hi una pancarta i decorant-lo, denunciant el masclisme estructural i discriminatori que representa, tant pel que fa als seus membres i col·laboradors, com per les directrius econòmiques que promou i demanar la dimissió de Mònica Oriol.

B0jAAfOIIAAPmpUAquesta acció va acabar baixant en manifestació fins a plaça Catalunya on hi havia dinar “de traje”.

A l’hora del cafè, professora i estudiants d’una assignatura de Màster sobre anàlisi feminista del dret decidiren col·lectivitzar la classe a la plaça com a mostra de solidaritat amb la jornada de lluita
Mentrestant, a la Negreta, un grup d’homes solidaris amb la causa feminista s’organitzaren per fer una ludoteca infantil mentre les mares de les criatures estaven preparant o anant cap a la manifestació.
B0kIqJAIUAA7vxcUna hora abans de la manifestació, algunes assemblees de pobles i barris, juntament amb la plataforma en defensa del transport públic que havia convocat una colada en diverses parades de metro, baixaren en columnes cap a la manifestació unitària de la tarda.

B0kdrEoCYAA6PxZLa marxa tingué un to alegre i  reivindicatiu. Només sortir de la plaça amb la pancarta “Ens plantem contra el control social dels nostres cossos i de les nostres vides”, crits, càntics, mans agafades, cartells, mirades de complicitat, accions directes i performances carregades de crítica s’entrellaçaven.
B0kdwG-CMAAjVpULa primera intervenció fou contra l’estàtua de 7m de Joan Güell i Ferrer (empresari del tèxtil que es va fer ric gràcies al mercat d’esclaus), que quedà tacada de pintura vermella i escanyada amb una soga. Mentre caminava la manifestació, també s’assenyalaren amb pintades, com a responsables d’una part de les misèries capitalistes i patriarcals a esglésies, hotels, bancs, centres estètics i botigues de roba, situades al cor burgès de la Marca Barcelona.
Al mateix temps, membres de la PAH, que també havien donat suport actiu a la Vaga de Totes, ocuparen tres oficines de Catalunya Caixa per exigir que s’aturés el desnonament a una parella de persones grans que avalaren el seu pis a la seva filla, també desnonada.
una vaga general real, feminista, creativa, inclusiva i radical

I ara què?

Després d’aquesta jornada de lluita on hem pogut experimentar el poder de convocatòria i el potencial de la proposta de vaga de totes s’obren una sèrie de nous interrogants i reptes. Comença el compte enrere per a la vaga del voltant del 8 de Març.

Un repte: la convocatòria legal.

En els proxims mesos dedicarem una part de la nostra energia en comunicar-nos i crear llaços amb alguns sindicats per a que convoquin la vaga laboral. És un objectiu ambiciós, ja que incorporar el feminisme de manera transversal pot no ser una prioritat per a la majoria de sindicats. En primer lloc, potser per estar aferrats a la seva manera de fer política pensada pels i per als homes. I en segon lloc, potser per la sensació de que canviar el significat i el format d’una vaga és renunciar a una estratègia que senten molt seva, en la que creuen i en la que han invertit molts esforços. Esperem doncs que siguem capaçes i capaços d’entendre’ns.
Alhora, Vaga de totes no es redueix a una convocatòria legal. Volem una vaga laboral per reivindicar les discriminacions de gènere a la feina i per poder estar juntes als carrers, però incorporem en la nostra estratègia altres formes de lluita (vaga de consum, de cures, de transport, talls de carrers, l’acció directa, la creativitat, la manifestació, la comunicació de veïna a veïna, etc.), per la qual cosa, si al març no es pot convocar una vaga laboral, farem una altra jornada de lluita. I així, successivament fins assolir la vaga general. Les dones movem el món i ara estem decidides a parar-lo!

Un interrogant: I ara com seguim?

Estem en un moment de valorar els encerts i la feina feta i redefinir la feina a fer des d’ara fins al març. En primer lloc, compartir estratègies per extendre el projecte als barris i pobles.

Com acostar-nos a més dones i persones en general?

Com combinar fer de la vaga de totes una mobilització massiva garantint realment el protagonisme de les dones, lesbianes i trans?

Com gestionar el volum de feina que comporta una vaga general a 3 mesos vista a partir de l’horitzontalitat i la inclusivitat que volem?

Com entrellaçar les diferents formes d’expressió del malestar i l’empoderament amb la potència de la combativitat i la cura de les pors o reticències que aquesta pot generar?

M’aturo en aquesta perque és un dels handicaps que acompanya i ha acompanyat els moviments socials i moltes vegades no té solucions satisfactòries. O bé, es criminalitza els sectors “radicals” assenyalats per la premsa, sense cap mena d’anàlisi del rerafons de les seves accions. O bé, persones que estan fent el seu propi procès d’empoderament o de radicalització, amb un altre ritme, o en una altra direcció abandonen els moviments per sentir-los massa dogmàtics, per la por a la repressió o per identificar-se amb una ética pacifista que condemna la violència, però que potser està cega a la violència estructural que patim (només cal mirar les notícies per saber que l’arma que mata més persones és la gana, ni una pistola, ni un cocktel molotov, ni una pedra, LA GANA).

Tenim entre mans també trobar com aterrar les reivindicacions creades col·lectivament en el nostre manifest a propostes més concretes i palpables per a totes, d’una manera que contribueixi més a teixir aliances entre dones i persones de diferents ideologies i taranàs que a crear distàncies entre nosaltres.

Anuncios

Acerca de Vaga de Totes

Assemblea de dones, lesbianes i trans, que lluita des del feminisme per la reivindicació del treball domèstic i de cures com a motor de canvi. vagadetotes@gmail.com
Esta entrada fue publicada en Posa't al dia, textos y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.