Dissabte 27 de Febrer organitzem unes jornades mixtes sobre L’esclavisme del S.XXI: Treballadores domèstiques.
La jornada començarà a les 17 h i tindrem el plaer de comptar amb les següents ponents:
· Isabel Ochoa . AHT. Associació de treballadores de la llar de Biscaia.
· Mujeres P’alante.
· Sindillar. Sindicat de dones treballadores de la llar.
· Tamy, treballadora domèstica en lluita (COS).
· Assemblea de Cuidadors de Gràcia.
· Las Kellys. Col·lectiu neteja d’hotels de Lloret de Mar
· Mujeres P’alante. El projecte Mujeres P’alante és un espai d’acompanyament a dones llatinoamericanes, que brinda informació i suport sobre com arreglar els teus papers en estrangeria, com enfortir-te en circumstàncies difícils, idees i eines per trobar treball i com emprendre nous camins que et permetin major autonomia laboral, o com continuar amb els teus estudis. A més, pots conèixer-les a través del seu espai de trobada i la xarxa solidària; intercanvi d’experiències, idees i projectes que permetin, de manera col·lectiva, superar alguns dels reptes.
· Sindillar. Sindicat de dones treballadores de la llar. És el primer sindicat independent de dones treballadores de la llar i la cura a l’estat espanyol. Des del seu naixement –novembre 2011– treballa amb la Bonne el seu projecte integral, l’objectiu del qual és desenvolupar l’autonomia i l’apoderament de les treballadores de la llar a través d’activitats dissenyades i executades per les mateixes afiliades, com les jornades Migròctones.
· Isabel Ochoa. Asociación de Trabajadoras del Hogar de Vizcaya. A partir de 1986, un grup de dones van crear l’Associació de Treballadores de Llar de Bizkaia en resposta un Decret del govern que regulava la situació laboral de les empleades de llar a l’agost de 1985. Treballen des de llavors per les dignes condicions de l’ocupació domèstica, treballant a més des de 2011 sobre la persistència de la desigualtat de la llei amb el RD 1620/2011 d’aquest mateix any. La ATH té a més des de 1991 un servei gratuït d’assessoria legal amb la finalitat d’informar a les treballadores de quins són els seus drets i la forma de reclamar-los.
· Tamy, treballadora domèstica en lluita (COS). El passat dia 23 d’octubre, la Tamy, afiliada a la Coordinadora Obrera Sindical no va poder entrar al seu centre de treball, malgrat que verbalment havia sigut acomiadada amb el preceptiu preavís, tenint efectes el dia 10 de novembre. El seu centre de treball és un domicili luxós privat de Barcelona, on la Tamy realitzava innumerables hores extraordinàries que mai li van ser remunerades. Així, la nostra companya es va atrevir a denunciar-ho públicament i va afiliar-se al sindicat. Va comunicar-ho, tant a la família ocupadora com a l’empresa que fa d’intermediària, Coccinelle per tal d’advertir-los que ja mai més estaria sola, i que s’havia organitzat per a poder dignificar les seves condicions de treball.
· Assemblea de Cuidadors de Gràcia. La situació actual dels cuidadors/es familiars és crítica, no tenen cap mena de sou, pots fer-te autònom (molt car) i rebre una ajuda de 250 euros al mes. Coneixen situacions de cuidadors/es molt precàries, molta gent esta encara pendent de cobrar els que se’ls va prometre durant la llei de la dependència i malauradament, en la majoria dels casos, no és així. Sempre fan aquesta pregunta: que passaria si un dia tots els cuidadors/es deixéssim a les persones dependents assegudes amb una cadira de rodes a la Plaça Catalunya i nosaltres marxéssim corrents? que passaria amb tots aquests/es dependents? qui tindria cura de tots ells/es? L’Associació vol, entre d’altres coses, reconeixement social, formació continua (tallers, aprendre a fer canvis de postura, alimentació, dol, etc.), un sou digne pel cuidador/a, no deixa de ser una fenia de 24 hores de dilluns a diumenge, suport emocional, o voluntariat d’assistència.
· Las Kellys. Col·lectiu neteja d’hotels de Lloret de Mar. Xarxa de dones cambreres de pisos en hotels que s’organitzen contra la precarietat en el seu treball . Quieren explicar les pèssimes condicions laborals que pateixen. Vindran des de Lloret de Mar per explicar-nos les seves experiències, tant com a treballadores invisibilitzades i explotades, així com dones organitzades que prenen paper juntes contra la precarietat.
Les treballadores domèstiques no estan subjectes al Règim General de la resta de treballadors, i els seus drets com a dones treballadores estan per sota del mínim que marca l’Estatut dels Treballadors.
Per exemple, no tenen dret a l’atur quan són acomiadades. A més, empreses intermediàries d’ocupació domèstica estan subvencionades per les institucions públiques, inclús algunes per la Generalitat de Catalunya.
La situació és un reflex del desprestigi que té en la nostra societat el treball domèstic, que, per a moltes persones i per al propi estatut espanyol de treballadors, encara no és considerat com a tal.
L’extrema precarietat del treball domèstic remunerat ens concerneix a totes, precisament per les categories que travessa: el gènere, per la històrica associació del treball productiu/reproductiu amb les dones, i el pes que aquest té sobre nosaltres. La classe, per estar sostingut per dones treballadores, i per perpetuar les aliances existents entre capitalisme i patriarcat que ens releguen a uns rols imposats i que ens empobreix. I la migració; l’ocupació domèstica és una de les principals destinacions de les dones migrants a aquest país. Igual que altres persones treballadores en aquesta situació, moltes treballadores domèstiques migrants s’enfronten a una vulnerabilitat afegida que comporten la violació dels seus drets humans i laborals. Operen múltiples discriminacions mitjançant fronteres tant físiques (mecanismes racistes de control migratori, unes lleis d’estrangeria injustes i repressives, els diferents mecanismes jurídics i policials) com no físiques (el racisme, la discriminació diària, els prejudicis).
El treball domèstic i reproductiu ha de ser el centre del sistema, ja que és la base mateixa de la vida humana. Exigim que es deixi d’atribuir directament a les dones, que es comparteixi, que s’assumeixi com un assumpte públic i no privat. Exigim que el centre del sistema socioeconòmic no sigui la producció, sinó la cura de les vides.
Organitza: Vaga de Totes Barcelona (Reactivació)
Quan acabi la jornada anirem totes juntes a la festaza no mixta a la CSO La Vaina!!
No falteu!!
Vaga de Totes 