Durante el pasado fin de semana 13 y 14 de enero se celebró el II Encuentro estatal hacia la huelga de mujeres. En él participaron más 400 mujeres de todo el Estado español y más de cien colectivos feministas.
Más información: http://www.izquierdadiario.es/El-movimiento-feminista-convoca-una-huelga-de-mujeres-Este-8-de-Marzo-vamos-a-pararlo-todo?id_rubrique=2653
El II Encuentro Estatal que se celebra el 13 y 14 de enero en Zaragoza retoma la huelga global de mujeres de 2017 para plantear un paro que demuestre que “el mundo funciona porque lo cargamos a nuestra espalda”.
Tras el I Encuentro Estatal en Elche el pasado mes de septiembre, Zaragoza acoge este fin de semana el II Encuentro Estatal #HaciaLaHuelgaFeminista! que tendrá lugar los días 13 y 14 de enero en el CSC Luis Buñuel. Con casi 400 mujeres inscritas, las organizadoras del encuentro aseguran que las inscripciones han superado sus expectativas. El movimiento feminista retoma así el grito de “ni una menos, vivas nos queremos” que lanzaron las feministas argentinas en 2017 y llevó a la primera huelga global de mujeres de trabajo productivo y reproductivo el 8 de marzo. “Porque en los últimos años desde el movimiento feminista intergeneracional, creciente en número y en energía, impulsamos y desarrollamos propuestas e ideas para pensar en otras vidas y otro mundo. Somos miles, millones, las mujeres dispuestas a conseguirlo, y vamos a por todas”, dicen en un comunicado.
Más información: https://elsaltodiario.com/huelga-feminista/encuentro-estatal-zaragoza-movimiento-feminista-8m
Nosaltres, FEMINISTES de diversos col·lectius, fem una crida a totes per sumar-nos a aquesta convocatòria de vaga i ens plantem davant la situació que vivim a Catalunya d’agressió, repressió i vulneració dels drets i de les llibertats civils i polítiques per part de tots els governs, i especialment, davant la brutalitat i violència policial, violència masclista i agressions sexuals a les dones, també, a la jornada 1-O.
Defensem, com hem fet sempre, el dret a decidir, en primer lloc sobre els nostres cossos, el nostre primer i més valuós territori i considerem la repressió actual continuïtat de diferents formes de violència exercida contra els nostres cossos, les nostres sexualitats, la nostra capacitat reproductiva, les nostres identitats de gènere i cadascuna de les violències exercides contra dones, lesbianes, persones trans, migrades, gitanes, funcionalment diverses, etc.
D’altra banda, recordem els feminicidis no perseguits, les agressions impunes als CIE’s o la detenció i persecució dels moviments dissidents per part de l’estat espanyol en connivència i col·laboració amb les institucions catalanes del poder.
Recordem que la retallada de llibertats actuals és conseqüència lògica de la deriva mai aturada del règim del 78, que aflora avui amb el dret a decidir sobre la independència de Catalunya, però que ja s’ha fet palesa abans en múltiples ocasions (Llei Mordaça, Llei d’Estrangeria, la reforma del Codi Penal i laboral, etc.).
Assenyalem la tolerància amb la corrupció dels governs masclistes català i espanyol, emmascarant la dita “crisi” per incrementar la pobresa, per engrandir les desigualtats socials amb retallades i reduccions pressupostàries (especialment en serveis socials, salut i educació), retallades en les que Catalunya fou pionera, i per privatitzar els serveis públics i els bens comuns (aigua, electricitat, etc.).
I, sobretot, exigim el dret a decidir-ho TOT, tot allò que afecta a les nostres vides i als nostres cossos, als nostres territoris, i al nostre dia a dia.
Per tot això i molt més, cridem a plantar cara a una violència que és estructural per posar el focus sobre la invisibilitat i el silenci de les demandes de les lluïtes feministes i per impulsar un canvi que aturi la roda del capitalisme hetero-patriarcal i depredador, així com tota forma de fonamentalisme, fascisme i racisme.
FEM UNA CRIDA A LA PARTICIPACIÓ DE TOTES LES DONES, LESBIANES I TRANS: aturades, precàries, mestresses de casa, treballadores domèstiques, migrants, estudiants, treballadores del sexe, camperoles, jubilades…
VOLEM QUE LA VAGA DEL DIA 3 SIGUI LA VAGA DE TOTES que reculli l’expressió de totes les nostres reivindicacions.
EL DIA 3 SERÀ una JORNADA DE LLUITA: penjarem el davantal, ocuparem les places i els carrers, tancarem els mercats i les botigues, aturarem el transports i mostrarem que NOSALTRES MOVEM EL MÓN perquè som les que sostenim la vida.
Aquest matí sota la convocatòria del Paro internacional de Mujeres les dones de la Vaga de Totes han sortit al carrer per donar el tret de sortida a la jornada del 8 de març d’una manera combativa, realitzat diferents talls de trànsit a la ciutat de Barcelona, Maresme i Vallès. Tot just aclaria el dia quan els diferents grups s’han concentrat a la Diagonal (Palau Reial), el Paral·lel, la Gran Via (Magòria), la Travessera de dalt a Gràcia, la Meridiana, la N-II al Masnou i a Sant Joan (Sant Cugat del Vallès). Entre les 7h30 i les 8h del matí dones, trans i lesbianes han aturat aquestes vies d’accés per cridar l’atenció sobre la violència i precarització que pateixen.
Aquestes accions han estat les primeres d’un dia de la dona que aquest any s’inscriu dins un cicle de mobilitzacions internacionals que pretenen visibilitzar la força i la potencia de les dones quan actuen juntes: la possibilitat d’aturar un món que sense elles no funcionaria.
Les dones són les principals encarregades de la reproducció social: la reproducció de la força de treball, la cura de les persones, el manteniment de les llars i centenars de feines feminitzades més precàries i amb sous inferiors a la mitjana (servei domèstic i de cura, sanitat, educació, administració, hostaleria, neteja…). La precarització femenina és la base sobre la qual es mantenen els privilegis d’uns pocs (polítics, banquers, màfia, grans empresaris…) i sobre la qual es sosté tot el sistema capitalista.
La violència sobre els cosos i les vides de les dones és insostenible, els feminicidis es repeteixen cada setmana sense que ni governs ni mitjans de comunicació els tractin amb la importància que mereixen. Amb aquesta jornada de lluita es vol unir forces a nivell internacional per plantar cara a una violència que és estructural i posar el focus sobre el silenci que cobreix les demandes de les lluites feministes, per impulsar juntes el canvi que aturi la roda del capitalisme hetero-patriarcal i depredador.
Durant el matí hi han convocades més accions a diferents llocs, de manera descentralitzada. A universitats i empreses es faran concentracions i aturades a les 12h. A la tarda hi haurà una manifestació a les 19h que sortirà de pl. Universitat.
vagadetotes@gmail.com
@vagadetotes #NosaltresParem #VagadeTotes
dav
És per això que la VAGA DE TOTES tornem al carrer per unir-nos al PARO INTERNACIONAL DE MUJERES perquè avui 8 de març comença un procés de visibilització de la força i la potencia que tenim juntes: la possibilitat d’aturar un món que sense nosaltres no funcionaria.
JUNTES volem aturar la roda del capitalisme hetero-patriarcal i depredador.
Som les principals encarregades de la reproducció social: la reproducció de la força de treball, la cura de les persones, el manteniment de les llars i les treballadores de les feines feminitzades més precàries i amb els sous inferiors a la mitjana (servei domèstic i de cura, sanitat, educació, administració, hosteleria, serveis, comerç, neteja, …). Aquesta força és la que fa girar la roda del capitalisme més ferotge. La nostra precarització és la base sobre la qual es mantenen els privilegis d’uns pocs (polítics, banquers, màfia, grans empresaris, grans fortunes)… i la naturalització de les relacions de gènere i sexe perpetua aquesta situació.
Estem FARTES I CANSADES de l’oblit, el silenci i l’opacitat amb que s’encobreixen les nostres demandes i necessitats, i JUNTES DIEM PROU!
DEFENSEM l’autonomia dels nostres cossos, sexualitats lliurement exercides: ple accés a la informació i a l’educació afectivo-sexual: AVORTAMENT LLIURE I GRATUIT I COGESTIONAT PER LES DONES. Maternitats escollides i accés universal a tècniques de reproducció assistida. Exigim la fi de la violència ginecològica i obstetrícia.
REIVINDIQUEM el reconeixement de les DIFERENTS IDENTITATS DE GÈNERE, de la llibertat d’opció sexual i dels diferents tipus de famílies i unitats de convivència.
COMBATEM totes les VIOLÈNCIES MASCLISTES per acabar amb els feminicidis i tot tipus d’agressions contra les dones i apostem per l’autodefensa feminista.
EXIGIM la fi de la DISCRIMINACIÓ LABORAL per raó d’ètnia, gènere, classe, edat i sexualitat: contra la segregació vertical i sectorial i l’assetjament a la feina, a favor de la igualtat salarial i de les mesures que contribueixin a la corresponsabilitat de dones i homes en l’exercici de les cures.
LLUITEM per unes condicions de treball dignes. Volem el repartiment de la riquesa i de tots els treballs –reproductius i productius– així com el seu reconeixement social, laboral i econòmic, també d’aquells tradicionalment feminitzats o inserits en l’economia considerada informal. EXIGIM la retirada de totes les LLEIS I REFORMES LABORALS que promouen i perpetuen les desigualtats i la precarietat.
EXIGIM l’accés garantit i efectiu a l’HABITATGE LLIURE.
VOLEM serveis públics i de gestió pública (educació, sanitat i serveis socials) i els bens comuns autogestionats (recursos naturals i territori, d’accés universal, gratuït i de qualitat. EXIGIM l’aturada de les privatitzacions i les retallades.
DEFENSEM el dret a la lliure circulació i permanència de les persones. Volem que totes les persones tinguin accés universal als serveis públics i a la plena participació comunitària i política. CAP PERSONA ES IL·LEGAL. EXIGIM el tancament dels CIEs i l’obertura de les fronteres i donem la benvinguda a les persones refugiades.
ENS POSICIONEM contra el sistema especulatiu i capitalista. Apostem per un ECONOMIA FEMINISTA SOCIAL I SOLIDÀRIA que posi en el centre la vida de les persones.
ENS PLANTEM contra el frau fiscal, la CORRUPCIO política i econòmica i la impunitat policial i dels corruptes. Ens neguem a pagar el DEUTE.
VOLEM una VIDA DIGNA: reconeixent la nostra dependència mútua, les nostres diversitats funcionals i garantint els drets i el benestar tant de qui és cuidada com de qui té cura d’altres. Volem una vida digna per tots els éssers vius, lliure d’especismes i de tortura envers els animals i la preservació de la natura i el medi ambient.
EXIGIM UNA MORT DIGNA, sense pressions ni medicalització excessiva per prolongar la vida en detriment de la qualitat de vida de les persones.
LES DONES MOVEM EL MON. ARA JUNTES L’ATURAREM!!!
(a sota algunes idees de com parar)
La jornada començarà a les 17 h i tindrem el plaer de comptar amb les següents ponents:
· Isabel Ochoa . AHT. Associació de treballadores de la llar de Biscaia.
· Mujeres P’alante.
· Sindillar. Sindicat de dones treballadores de la llar.
· Tamy, treballadora domèstica en lluita (COS).
· Assemblea de Cuidadors de Gràcia.
· Las Kellys. Col·lectiu neteja d’hotels de Lloret de Mar
· Mujeres P’alante. El projecte Mujeres P’alante és un espai d’acompanyament a dones llatinoamericanes, que brinda informació i suport sobre com arreglar els teus papers en estrangeria, com enfortir-te en circumstàncies difícils, idees i eines per trobar treball i com emprendre nous camins que et permetin major autonomia laboral, o com continuar amb els teus estudis. A més, pots conèixer-les a través del seu espai de trobada i la xarxa solidària; intercanvi d’experiències, idees i projectes que permetin, de manera col·lectiva, superar alguns dels reptes.
· Sindillar. Sindicat de dones treballadores de la llar. És el primer sindicat independent de dones treballadores de la llar i la cura a l’estat espanyol. Des del seu naixement –novembre 2011– treballa amb la Bonne el seu projecte integral, l’objectiu del qual és desenvolupar l’autonomia i l’apoderament de les treballadores de la llar a través d’activitats dissenyades i executades per les mateixes afiliades, com les jornades Migròctones.
· Isabel Ochoa. Asociación de Trabajadoras del Hogar de Vizcaya. A partir de 1986, un grup de dones van crear l’Associació de Treballadores de Llar de Bizkaia en resposta un Decret del govern que regulava la situació laboral de les empleades de llar a l’agost de 1985. Treballen des de llavors per les dignes condicions de l’ocupació domèstica, treballant a més des de 2011 sobre la persistència de la desigualtat de la llei amb el RD 1620/2011 d’aquest mateix any. La ATH té a més des de 1991 un servei gratuït d’assessoria legal amb la finalitat d’informar a les treballadores de quins són els seus drets i la forma de reclamar-los.
· Tamy, treballadora domèstica en lluita (COS). El passat dia 23 d’octubre, la Tamy, afiliada a la Coordinadora Obrera Sindical no va poder entrar al seu centre de treball, malgrat que verbalment havia sigut acomiadada amb el preceptiu preavís, tenint efectes el dia 10 de novembre. El seu centre de treball és un domicili luxós privat de Barcelona, on la Tamy realitzava innumerables hores extraordinàries que mai li van ser remunerades. Així, la nostra companya es va atrevir a denunciar-ho públicament i va afiliar-se al sindicat. Va comunicar-ho, tant a la família ocupadora com a l’empresa que fa d’intermediària, Coccinelle per tal d’advertir-los que ja mai més estaria sola, i que s’havia organitzat per a poder dignificar les seves condicions de treball.
· Assemblea de Cuidadors de Gràcia. La situació actual dels cuidadors/es familiars és crítica, no tenen cap mena de sou, pots fer-te autònom (molt car) i rebre una ajuda de 250 euros al mes. Coneixen situacions de cuidadors/es molt precàries, molta gent esta encara pendent de cobrar els que se’ls va prometre durant la llei de la dependència i malauradament, en la majoria dels casos, no és així. Sempre fan aquesta pregunta: que passaria si un dia tots els cuidadors/es deixéssim a les persones dependents assegudes amb una cadira de rodes a la Plaça Catalunya i nosaltres marxéssim corrents? que passaria amb tots aquests/es dependents? qui tindria cura de tots ells/es? L’Associació vol, entre d’altres coses, reconeixement social, formació continua (tallers, aprendre a fer canvis de postura, alimentació, dol, etc.), un sou digne pel cuidador/a, no deixa de ser una fenia de 24 hores de dilluns a diumenge, suport emocional, o voluntariat d’assistència.
· Las Kellys. Col·lectiu neteja d’hotels de Lloret de Mar. Xarxa de dones cambreres de pisos en hotels que s’organitzen contra la precarietat en el seu treball . Quieren explicar les pèssimes condicions laborals que pateixen. Vindran des de Lloret de Mar per explicar-nos les seves experiències, tant com a treballadores invisibilitzades i explotades, així com dones organitzades que prenen paper juntes contra la precarietat.
Les treballadores domèstiques no estan subjectes al Règim General de la resta de treballadors, i els seus drets com a dones treballadores estan per sota del mínim que marca l’Estatut dels Treballadors.
Per exemple, no tenen dret a l’atur quan són acomiadades. A més, empreses intermediàries d’ocupació domèstica estan subvencionades per les institucions públiques, inclús algunes per la Generalitat de Catalunya.
La situació és un reflex del desprestigi que té en la nostra societat el treball domèstic, que, per a moltes persones i per al propi estatut espanyol de treballadors, encara no és considerat com a tal.
L’extrema precarietat del treball domèstic remunerat ens concerneix a totes, precisament per les categories que travessa: el gènere, per la històrica associació del treball productiu/reproductiu amb les dones, i el pes que aquest té sobre nosaltres. La classe, per estar sostingut per dones treballadores, i per perpetuar les aliances existents entre capitalisme i patriarcat que ens releguen a uns rols imposats i que ens empobreix. I la migració; l’ocupació domèstica és una de les principals destinacions de les dones migrants a aquest país. Igual que altres persones treballadores en aquesta situació, moltes treballadores domèstiques migrants s’enfronten a una vulnerabilitat afegida que comporten la violació dels seus drets humans i laborals. Operen múltiples discriminacions mitjançant fronteres tant físiques (mecanismes racistes de control migratori, unes lleis d’estrangeria injustes i repressives, els diferents mecanismes jurídics i policials) com no físiques (el racisme, la discriminació diària, els prejudicis).
El treball domèstic i reproductiu ha de ser el centre del sistema, ja que és la base mateixa de la vida humana. Exigim que es deixi d’atribuir directament a les dones, que es comparteixi, que s’assumeixi com un assumpte públic i no privat. Exigim que el centre del sistema socioeconòmic no sigui la producció, sinó la cura de les vides.
Organitza: Vaga de Totes Barcelona (Reactivació)
Quan acabi la jornada anirem totes juntes a la festaza no mixta a la CSO La Vaina!!
No falteu!!
by Alicia García Rodríguez
What do women do when they get sick of being valued as less than men? When they want the state and the Catholic church to stop governing their bodies? When they want everyone to be able to enjoy a dignified life? When they want to reclaim a feminist and supportive economy? In general, what do they do to change the world? An answer to all of these questions was sought in Vaga De Totes – last month’s huge social strike that went largely unreported outside Catalonia.
Darrere d’una pancarta que deia “Les dones hem perdut la por. Deixa el drap, encén la flama!” al voltant de mig miler de persones es van manifestar ahir a la tarda pels carrers del centre de Barcelona
Jueves 21 de mayo de 2015 laizquierdadiario.com
Con el lema “Las mujeres movemos el mundo. Ahora lo paramos” se convocó una huelga de mujeres en Catalunya, la #VagaDeTotes, por organizaciones de mujeres. El debate sobre ‘huelga social, huelga general’ llega al movimiento feminista.
La convocatòria de manifestació era a les 18h a Plaça de la Catedral. La puntualitat no és precisament un tret característic dels moviments socials i a l’hora acordada només hi havia un parell de grupuscles de gent dispersos. A mesura que la plaça s’anava omplint els turistes trobaven més dificultats per fer-se les típiques selfies amb el monument de torn. Avui tindran una mica de violeta de fons els vostres retrats…
CRISTINA CASTAÑO GÓMEZ
19/05/2015 La Directa
Avui, 19 de maig, hi ha convocada la Vaga de Totes, una mobilització laboral i de consum pensada des d’una perspectiva de gènere. Coincidint amb aquesta data, entrevistem Cristina Carrasco, professora de la UB especialitzada en economia feminista.
LUNES, 18 DE MAYO DEL 2015 El Periódico
Hay que romper el esquema del modelo económico que solo reconoce la huelga como cosa de hombres asalariados.
Un movimiento nacido desde las mujeres
La Vaga de Totes arranca el 18 de mayo a las 22.00 horas con un apagón y una cacerolada.
LA VAGA DE TOTES CONVOCA UNA HUELGA DE CONSUMO EL 19 DE MAYO
La precarización del trabajo femenino se ha recrudecido con la crisis pero las respuestas feministas en formato de huelgas se articulan.
Ámbit territorial: Catalunya, Balears i Pais Valencià
La Vagadetotes convoca una vaga de consum el proper dimarts 19 de maig
La convocatòria de vaga de consum situa en el centre de la protesta el treball de cures que realitzen les dones amb el bloqueig del consum de productes alimentaris i l’apagada del consum d’electricitat durant 30 minuts. Una vaga que ens inclou a tots i a totes i que permet fer visible el malestar de cadascuna amb diversos tipus d’accions i diferents nivells de contestació.
La vaga de consum que s’iniciarà el dilluns 18 amb una cassolada a les 22h. en diferents barris, poblacions i ciutats i seguirà amb l’apagada elèctrica de 22 a 22h30. Durant els dies 18 i 19 a diferents barris i pobles es duran a terme accions descentralitzades de protesta i visibilització. L’acte central de la vaga serà la manifestació unitària del dia 19 a les 18h a Barcelona.
La Vaga de Totes ha organitzat ja diversos dies de lluita (22 d’octubre i 6 i 7 de març) a l’espera d’aconseguir el suport legal dels sindicats més afins per convocar la vaga general. No obstant això les negociacions amb els sindicats han resultat més llargues i complexes del que s’esperava el que ha obligat a seguir el procés i fer altres modalitats de vaga, com serà la vaga de consum del proper dia 19 de maig.
La VagadeTotes és una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes a la que s’hi han sumat dones diverses que sumen edats, històries i experiències de vida variades i múltiples. Unes amb més experiència d’organització i lluita, altres amb menys però amb més creativitat i energia, són una mostra de les condicions de vida de la gran majoria de les dones i de la llarga llista de discriminacions acumulades al llarg de les seves vides. Un inventari que no s’acostuma a incloure ni en les demandes ni en les reivindicacions clàssiques dels moviments socials tradicionals.
Fartes totes elles de l’oblit, silenci i opacitat amb què es encobreixen les seves demandes i necessitats, juntes, fortes i convençudes que les dones mouen el món i que poden aturar-lo, van decidir al març de 2014 portar endavant un procés col·lectiu en femení que condueixi a la convocatòria d’una VAGA GENERAL liderada per dones. Així va néixer la Vaga de Totes.
Des de llavors hem dut a terme accions de difusió i empoderament a diversos espais com places i mercats, assemblees públiques i xerrades a molts centres socials. Des de setembre estem recollint adhesions al manifest al qual més de 1.000 persones ja s’han adherit a nivell individual i col·lectiu. Durant aquest temps la convocatòria s’ha anat estenent a d’altres territoris com València, Castelló o Mallorca.
La Vaga de Totes pretén recuperar una forma alternativa de vaga que vagi més enllà de l’àmbit de la producció. Es tracta d’incorporar un moviment de contestació que inclogui les necessitats i desitjos de totes les participants: assalariades i no assalariades, aturades, jubilades, mestresses de casa, treballadores submergides, estudiants, treballadores domèstiques, treballadores sexuals, camperoles i totes aquelles persones que es senten excloses del sistema patriarcal, capitalista, racista i competitiu.
Una vaga que inclogui tots els àmbits de la vida quotidiana: una vaga de cures, una vaga de consum, una vaga de transport … una vaga de desobediència civil, una vaga política, una vaga social per mostrar la força de l’acció feminista.
Davant les diferents mesures i polítiques legals, socials i econòmiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat, les dones volem reapropiar-nos de la vaga com a eina de lluita, tot recuperant la tradició de les dones que han jugat papers claus en vagues i revoltes històriques.
Vol dir, en primer lloc, que el format de les vagues generals dels darrers anys no ens serveix, atès que es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs.
Vaga de Totes 